Resum + Preguntes y respostes: JOSAFAT
Josafat
Josafat és una novel·la escrita per Prudenci Bertrana l'any 1906 en plena època del modernisme català. Va ser presentada al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa, on no va ser premiada per motius morals, atesa la cruesa i el caràcter que podia ser considerat "sacríleg" de l'obra.
Capítol I
Resum
El narrador descriu el campanar de l’església de Santa Maria, on esdevé en la seva totalitat l’acció de la novel·la. Més endavant, ens presenta en Josafat i ens explica com va esdevenir-ne campaner.
Preguntes
- Com és l’església de Santa Maria? És una massa enorme, sense esveltesa i edificada a la part més alta de la ciutat. D’interior gòtic, fatxada barroca i aspecte trist i desolat.
- Com és la capella baptismal? Tenebrosa, plena de relleus primorosos i elegants. En l’angle de la capella hi ha una porta que van obrir a cops quan, un cop edificat el campanar, hi hagué necessitat de comunicació amb l’exterior. A l’obrir aquesta porta, s’entra al fred, fosc i anguniós passadís. Al fons d’aquest es troba una feixuga i tosca porta que comunica un estret, llarg, trapezoidal, estrany i misteriós espai il·luminat per un finestral de vidres polsosos. A un racó de l’estança, es troba l’escala de caragol que porta fins al campanar.
- Per on s'entra al campanar de Santa Maria? Per la capella baptismal.
- Com és el campanar? El campanar és barroc i de forma octogonal. Dividit en tres estatges, té vuit finestres, diverses campanes i parets llises i groguenques. L’estança, amb mobles vells i senzills, escassos, és enorme, tenebrosa i silenciosa. Allà, un banc de l'església d’ample respatller, un soc quadrat de roure i una espaiosa caixa serveixen d’ajuda per fer sonar les campanes.
- Quins mobles i objectes trobem al campanar? Un senzill trespeus de ferro, un encenser, un vell armari de fusta de color marró, una llumenera, un setrill i uns quants objectes informes i polsosos. Al mur hi ha una mena de calendari amb cerimònies religioses, un rosari, diverses creus de palma i un plomer. Els mobles són vells, senzills, humils i escassos.
- Com és la cambra d’en Josafat? És una cambra isolada, tètrica i tenebrosa. El fum de la xemeneia havia ennegrit el sostre. A les parets llises i groguenques hi havia una litografia vella del Pare Etern. El llit estava cobert per un cobrellit de flors grogues i fruites vermelles i un coixinet de tela ratllada i sense funda. A la capçalera hi havia un Crist i un rosari.
- Amb què compara el narrador l'espai descrit? Amb una cel·la de presó.
- On es troba normalment? Arraulit al braser o al banc de fusta.
- Com és en Josafat? Josafat és un home jove, alt, encorbat, de crani punxegut, ample espatllera, nas d’aligot, pèl aspre, grans manasses i ulls blaus. És un home brau, tossut i amb mal geni, misteriós, solitari -doncs no ha volgut mai ajudant-, malenconiós, pensatiu, silenciós i humil. Les seves robes són del color de la muralla de l’església.
- Quins són els orígens d’en Josafat? Josafat era un pagès de les Guilleries que, ja de gran, va sentir la necessitat de consagrar-se a Déu i fer-se sacerdot. Un matí, va fugir de casa i es va presentar al seminari, on la seva ingenuïtat s'esdevingué cèlebre.
- Quines coses va endur-se del poble? Només un farcell de roba, el flabiol de pastor i una vareta de freixe.
- Quines variades i petites feines va fer en Josafat per sobreviure lluny de casa? Es va dedicar a enganxar en les esglésies anuncis religiosos, passar rebuts a societats catòliques, targetes de convit de funerals i enterros, de sermons i novenes, i servir els capellans.
- Amb el pas del temps, que comprengué en Josafat? Com es va guanyar l’estima dels clergues? Ell es va adonar que mai esdevindria sacerdot però, tot i això, ajudava a missa de manera humil i servicial pel seu respecte a Déu i a l’Església. D’aquesta manera es va guanyar l’afecte dels clergues.
- Perquè es va trencar aquesta bona relació amb els capellans? Un dia en Josafat s’enfada amb un vianant republicà i anticlerical que no es lleva la boina per rendir a Déu. Tot seguit s’apropa al vianant, l’empeny contra una porta, li pega amb una campaneta que duia a la mà i el fereix greument, li dona patades i l’insulta. Els capellans, intranquils per aquest ferotge gest que podia dur molts conflictes i escàndols, l’arreceren i el nomenen campaner.
- De quines altres tasques s’encarrega al campanar? De guarnir i endreçar l'església.
- Viu en companyia al campanar? Al principi sí, ja que tenia dos mestres que l’ensenyaven a fer sonar les campanes. Amb el temps però, el més vell va morir i el més jove va ser acomiadat pel Josafat, que s’estimava més fer la feina tot sol.
- Què l’inquietava al campanar? L’ull divinal dins un triangle resplendent que de petit havia vist en alguna estampeta.
- Quines dues passions li donaven molèsties? L’ira i la luxúria. De la ira havia trobat manera de servir-se’n amb l’honra i glòria de Déu però de la luxúria no. Per no turmentar-se la consciència, meditava llarga estona sobre el sisè manament, el qual deia que hi havia unes dones -prostitutes- amb les que es podia pecar sense ofendre el Senyor.
- Què es veia des de la finestra del campaner? Figures minúscules de lleugera roba -prostitutes- que es movien darrere les cortines i xisclaven lascivament.
- Què se li apareixia en somnis? Records de la seva joventut: una pastora del poble -la Pepona- que jugava amb el seu gos d’atura. Als seus somnis, aquesta pastora se li oferia al camp impúdica, en una sexualitat lliure i primitiva i, tot seguit, una fila de capellans s’interposava entre ells dos: el bisbe l’acomiadava a cops del temple i els altres l’escopien tot cantant La Marsellesa i acusant-lo de traïdor, hipòcrita, impur i mal home.
- De que es penedia en Josafat? De no haver-se casat amb la Pepona.
Capítol II
Resum
Un dia es va presentar a l'església l’oncle de la porqueriola -la Pepona- per tal de regirar papers i, amb ajuda d’en Josafat i els capellans, trobar l’expedient d’una obra pia. L’oncle notifica en Josafat que la seva neboda, que és a la vila des de fa més de quatre anys servint a casa d’una senyora, vindrà a recollir els papers. Diu que la Pepona està molt canviada i s’acomiada. En Josafat s’alegra molt per tornar a veure la carn blanca de la Pepona.
Preguntes
- Quina malaltia pateix l’oncle? Té un goll monumental.
- On parlen l’oncle i en Josafat? A la seva cambra mentre beuen un got de vi negre.
- Com descriu el pagès la vida d’en Josafat? Trista, en una habitació fosca i inquietant.
- Què volia l’oncle? Trobar l’expedient d’una obra pia.
- Qui vindria a recollir els papers de l’obra? La Pepona.
- Fa quant de temps serveix la Pepona a la vila? Des de fa més de quatre anys.
- De què treballa la Pepona en realitat? Ella és prostituta però el seu oncle, que no ho sap, pensa que és a casa d’una senyora.
- Per què està content en Josafat? Perquè té l’esperança de tornar a veure la carn blanca de la Pepona.
Capítol III
Resum
Una nit, en Josafat es desperta per una remor de petjades i xiuxiuejos a la capella baptismal. En Josafat s’aixeca per renyar a les dones que interrompen el silenci de la casa de Déu quan una de les noies -la Pepona- treu el cap per la porta de la capella baptismal i , somrienta i encuriosida, reconeix el campaner. La Pepona i en Josafat parlen mentre la Fineta no treu l’ull de la figura del campaner. Les dues bagasses encuriosides observen l’estança i li demanen pujar al campanar. En Josafat, que creu haver escoltat passos, encén la llumenera i espanta sense voler a les bagasses. Elles li demanen que obri la porta i li prometen que tornaran.
Preguntes
- Com entren la Pepona i la Fineta a l’església? De manera sorollosa: xiuxiuejant, entre rialles i entrebancant-se amb un banc.
- Com és la Pepona? Una noia d’aspecte saludable, madura, esplèndida, de pell blanca, mans i cara emmorenides pel sol, boca grossa i somrisenta, dents blanques, netes i perfectes. Era perillosa.
- Amb què compara la Pepona? Amb una serp enviada pel dimoni.
- Com presenta la Pepona la Fineta i en Josafat? Diu que la Fineta s’avorreix perquè el seu marit no li pega.
- Com és la Fineta? Una noia de ciutat, baixeta, feble i malaltissa. Tenia llavis petits, desperfilats i aixafats de tantes besades; cos aplanat i flonjo, moviments excitants, nines de color verd, mans plenes d’anells i cabellera rossa que moria en la seva nuca. Espantava mirar-la.
- Perquè són les bagasses a l’església? Per recollir els papers de l’obra pia i, de passada, pujar al campanar.
- Quina impressió reben de la visita a l’església? L’ambient tètric i la mica de pànic que sentiren allà dins les engresca i diverteix.
- Com és la vida al bordell? Viuen soles amb la mestressa, una senyora enorme i malhumorada que només admet visites de senyors seriosos i respectables que entraven i sortien silenciosos a les nits.
- Què opina la Fineta dels homes del bordell? Diu que cabregen de lo pansits i tristos que són. Es mor de fàstic perquè no saben emborratxar-se, trencar miralls o pegar a les dones.
- Quina opinen cadascuna d’en Josafat? La Pepona sent por d’en Josafat mentre que la Fineta es sent atreta per la fermesa i la terrible voluptuositat del campaner.
Capítol IV
Resum
Es descriu l’església i l’altar dels esparvers, plens de restes d’ocells sacrificats -premonitori de la mort de la Fineta-. En Josafat espera impacient el retorn de les bagasses, ja no temia tant que la seva luxúria fos descoberta. Quan tornen les mosses, en Josafat les porta al campanar. De pujada, el campaner les espanta amb el rellotge de l’església i apropant-se a les cornises i precipicis, mentre la Fineta l’intenta seduir. Abans de marxar, les porta a la seva cambra, fosca i pudent a salvatgina. La Pepona i en Josafat romanen asseguts a la fonda finestra de la cambra, on ell li demana parlar, mentre la Fineta tafaneja i ensuma tots els objectes. La Pepona, que vol evitar la confessió amorosa d’en Josafat, crida a la Fineta. Ella s’interposa entre tots dos i la Pepona diu que fa tard i vol marxar. De tornada, en Josafat intenta parlar amb la Pepona però la Fineta s'interposa de nou tot intentant seduir el campaner. En un moment donat, la Fineta es para de cop i en Josafat s’ensopega amb ella. Tots dos cauen a terra i ella el besa. Ell, temorós per pecar a l’església i no poder parlar amb la porqueriola, empenta la Fineta sobre les lloses -pedres- i la temorosa Pepona surt corrents sense socórrer la seva companya. Ella li diu a en Josafat que mai més tornarà i fuig de l’església. En canvi, la malferida Fineta sent que estima més que mai el campaner.
Preguntes
- Com de poderós se sent en Josafat als seus dominis? Molt, puix que sent que des d’allà els homes eren minúsculs i fàcils d’exterminar llançant una pedra.
- A qui odia en Josafat? Als ateus, lliurepensadors, republicans i heretges -enemics de Déu-, als quals -en un atac col·lectiu- imaginava matar a pedrades des del campanar.
- Com canvien els somnis d’en Josafat? Ja no s’interposen els bisbes i els capellans entre ell i la Pepona. La Pepona, mudadeta, agraïda i somrisenta, era seva. S’havien casat.
- Per qué vol casar-se amb la Pepona i perdonar el seu passat? Per interés; sacralitzar el sexe dins la religió -els seus paràmetres vitals-.
- Què li demana el campaner a les bagasses? Que la pròxima vegada, tenint en compte la santedat del temple, es posin al cap un tros de mantellina.
Capítol V
Resum
A partir d’aquell moment, tot el campanar -cadires, taula, armari, lleixes…- li recorda a la Fineta i a les seves mirades lascives. En Josafat fins i tot sent que el Pare Etern -quadre de la seva habitació- està ofès i seriós per haver deixat entrar a les mosses a l’església.
Passa quatre dies somniant lascivament amb la Fineta -segons ell, una mala dona- quan, al cinquè dia, a mitja tarda, es presenta a l’església vestida de negre, amb una mantellina, una brusa (tan fina que les belleses de la meretriu s’endevinaven) i una senyal moradenca, record d’en Josafat. La bagassa entra a l’església i recrimina a en Josafat el blau de l’última vegada. Ell nega haver sigut tan cruel i haver-li fet mal d’aquella manera. Tot seguit, quan la Fineta li pregunta per què vol parlar amb la Pepona, si vol casar-se amb la porqueriola i si no la prefereix a ella -que no l’espanta ni l’església ni el campaner- com a muller. Ell al principi es resisteix i tracta de vèncer la luxúria però, al cap i a l’últim, passa la nit amb la Fineta. L’endemà, cap a les set, la bagassa es vesteix i li promet que tornarà.
Preguntes
- Què anhelava la Fineta? La bagassa anhelava un amor excèntric com el conte d’una dona robada per un orangutan -La bella i la bèstia-; desitjava viure la vida d’aquella desgraciada, reclosa en el tronc d’un arbre, alimentada pel simi, sentir el contacte pelut de l’animal feréstec i els crits estridents d’un plaer ferotge.
- Després de l’incident del capítol anterior, que sent en Josafat? Que els dominis estan contaminats, pudents de luxúria i mirades lascives.
- Amb qui compara la Fineta l’amplària i la fortalesa del mur de l’església? Amb en Josafat.
- Què idees contradictòries experimenta el campaner amb la visita de la bagassa? Cregué en un penediment, una disfressa del dimoni, una satisfacció de la luxúria, un missatge de la Pepona, un enginy dels seus enemics i un camí segur per notificar la Pepona el seu desig de matrimoni.
- On troba plaer la Fineta? La bagassa, farta de les abraçades i les carícies dels clients del bordell, troba plaer en la submissió, el masoquisme i la perversió.
- On fan l’acte sexual? Al replà que servia de pas al primer estatge del campanar, a les escales.
Capítol VI
Explicació detallada
Les relacions sexuals duren mitja primavera. Quan ella es presentava a l’església ell no discutia amb la seva consciència, però després se’n penedia. Tenia ganes de prosternar-se als peus del confessor però sempre ho deixava per l’endemà perquè sabia que si confessava el seu pecat, no podria tornar a veure la Fineta. Ella li demanava un amor antihumà, horrend, enèrgic i masoquista -l’instruïa i l’iniciava en la perversió- mentre en Josafat satisfeia amb la bagassa la seva curiositat -era la joguina de la Fineta-. Aquella nit li demana en Josafat quedar-se a l’església, ja que no vol tornar al bordell i sofrir les abraçades dels vells. Ell accepta amb resignació i, tots dos, travessen l’església per les rampes de les teulades -per no temptar a Déu- fins a arribar a la seva cambra, que fa pudor de salvatgina. La Fineta no aconsegueix dormir en tota la nit i, al matí, quan comença a adormir-se, l’aixeca una campana que serveix per cridar en Josafat en cas d’ajuda. El campaner es lleva, es vesteix inquietament, refuig a la bagassa que no vol quedar-se sola i parteix. La Fineta, tota sola, sent por del càstig horrend que plana sobre d’ella i no es mou de la cambra en tot el dia. En Josafat es penedeix d’haver deixat quedar-se a la Fineta i, paranoic, té por que la descobreixin -els capellans, escolanets…- en la seva ‘misteriosa fugida’. Es passa tot el dia rumiant i fent tasques de l’església. Ell, a diferència de la indiferent Fineta, sent que tothom coneix el seu pecat. A la tarda, venen dos capellans amb dos o tres companys clergues a dur els papers de la porqueriola. Ells, com de costum, li gasten bromes però aquesta vegada en Josafat s’ho pren com una mofa personal. Sentia que es burlaven d’ell i el martiritzaven. La ira venç la luxúria: en Josafat llança mirades d’odi a la Fineta, l’estira violentament i tracta d’amagar-la perquè no la descobreixin els clergues. Un cop de nit, tracta de fer-la fora de l’església però, de nou, cau en l’amor pervers de la Fineta. L’endemà, en Josafat es troba encara més intranquil que ahir i només desitja que torni a ser de nit per desfer-se de la Fineta i no perdre la glòria eterna, l’estimació dels capellans, el pa de cada dia i l’amor de la Pepona. Sent que tant l’església com ell mateix són impurs i plens de fetors lascives. És més, pensa que la causa que les hòsties es trenquen és un càstig diví i no que la Fineta no sàpiga fer-ne. Refuig tot el dia de la bagassa, no li parla. Ella pensa que ja se li passarà, que ja tornarà a les seves abraçades lascives. A la nit la Pepona, intranquil·la per la seva amiga que ha estat dues nits fora de casa, s’apropa a l’església a buscar la Fineta. En Josafat diu que no sap res d’ella i la porqueriola l’amenaça amb explicar els seus secrets a tot el poble. Aleshores va a buscar a la bagassa i la Fineta es baralla amb la Pepona per anar a buscar-la. El matí següent, en Josafat es confessa. El confessor però, diu que el seu pecat és tan fort i concupiscent, que tornarà a caure fàcilment.
Resum
Les relacions sexuals -perverses i masoquistes- duren mitja primavera, encara que el campaner es penedeix de la seva luxúria i sent que l’església i ell mateix estan bruts. Una nit, la Fineta decideix quedar-se a l’església i, des d’aleshores, en Josafat tem que sigui descoberta. No vol parlar ni saber res més d’ella; la refuig. Al segon dia, la preocupada Pepona s’apropa a buscar a la seva amiga i amenaça a en Josafat amb proclamar la seva desventura. Les dues bagasses discuteixen pel carrer i en Josafat, a la matinada següent, confessa els seus pecats.
Preguntes
- A quina hora acudia la Fineta a l’església? A les quatre de la tarda.
- Què feia per dissimular el seu aspecte allunyat de l’ambient de l’església? Es vestia de negre, es posava una mantellina i, si tenia por de ser espiada, s’agenollava i xiuxiuejava amb els llavis a la capella.
- Per què ho feia? Per no comprometre l’intranquil Josafat.
- Què li demana la Fineta a en Josafat? Quedar-se tota la nit a l’església.
- Què fan els amants per no temptar a Déu? Travessen l’església per les rampes de les teulades fins a arribar a la cambra d’en Josafat.
- Aconsegueix dormir la Fineta aquella nit? Per què? No, ja que sent por per les òlibes, la llum de les estrelles, les aparences espectrals dels objectes, l’immens silenci, les buidors tenebroses…
- És normal la por que sent en Josafat de que la Fineta surti de l’església? No.
Capítol VII
Resum
Fineta no renuncia a l’amor d’en Josafat i, amb els dies, torna a l’església de Santa Maria. Ell no li fa cas, la refuig, però ella insisteix. Tracta de seduir-lo i li demana amor i explicacions. Li diu que, encara que ho intentés, mai aconseguiria desfer-se d’ella; intentaria que tothom s'assabentés de la seva relació i esperaria nit i dia que tornés el seu amor. Li diu covard i li fa saber que els capellans, els quals també passen les nits amb ella, s’aprofiten d’ell i de la seva humilitat. La Fineta, que compren les intencions del campaner, l’adverteix que, fins i tot morta i freda, seguirà desitjant-lo. En Josafat entra en un atac de pànic mentre la Fineta, despullant-se, plora i li demana el seu amor. El campaner creu veure una silueta -suposadament el pare- fora l’església. Aleshores, recula esverat, s’apropa a la Fineta l’empenta amb tota la seva violenta força contra els primers graons de l’escala de cargol. El crani de la bagassa colpeja en la pedra dura i, a continuació, en Josafat apilona la seva roba sobre el cos de la morta -en realitat, inconscient-. Tot seguit, s’allunya de l’escena del crim.
Capítol VIII
Resum
En Josafat rastreja tota l’església per assegurar-se que el temple està desert. Tanca totes les portes i torna a l’escala. Pel camí, recorda la mirada de la bagassa, amb els ulls girats com acomiadant-se de la vida. Quan veu a la Fineta sent por de tocar-la perquè, efectivament, fins i tot morta li despertava idees luxurioses. El campaner puja al campanar a donar l’últim toc de la tarda, s’apropa a la seva cambra a buscar un sac i en tornar no troba la Fineta pas freda. S’esvera, espantat que el ‘dimoni ressuscités’ i s’arrauleix lluny d’aquell racó. De cop, sent un crit i, en apropar-se, troba la Fineta rebolcant-se pels graons, agonitzant -doncs no era morta del tot-. L’arrossega i la porta sota la vertical dels contrapesos del rellotge, on esclafa el seu cap amb les pedres -dels contrapesos-, les quals tenien més duresa i crueltat que ell. Un cop morta, la fica dins del sac i l’amaga dins del banc de l’església. Després, puja a la seva cambra, menja un tros de pa, beu una mica de vi negre i s’adorm.
Preguntes
- Quins objectes fan referència al pas del temps? Els rellotges i les campanades.
- Perquè en Josafat mata la Fineta? La ira del campaner venç la seva luxúria. Ell, cabrejat per la bogeria amorosa de la Fineta -la qual diu que l’esperarà nit i dia, fins i tot morta-, les fredes i deshumanitzades paraules del confessor i creient ser descobert pel pare, colpeja a la bagassa i la deixa agonitzant a les escales. Després, la porta sota els contrapesos del rellotge de l’església i la mata. Finalment l’amaga perquè ningú trobi el cadàver mig nu.
- Perquè remata i tracta de purificar el cadàver de la Fineta? En Josafat esdevé un criminal per tal d’evitar el pecat -la luxúria-. Ell, que creu en un càstig diví, té por que la Fineta ressusciti com un dimoni o se li aparegui com un fantasma i vol deslliurar-se definitivament de la morta.
- Resol la mort els seus pecats? No, fins i tot morta se sent atreta a ella.
Capítol IX
Resum
En Josafat obre el temple en l’hora d’oració. Veu en tothom i a tot arreu una pau santa i una tranquil·litat de consciència que enveja, com un do impossible d’aconseguir, doncs ell sent el seu esperit malmès per l’horror del crim. Vetlla que ningú descobreixi mai aquell cadàver i no s’allunya mai del banc de l'església. Vol trobar consol a les llunyanes muntanyes, properes al seu poble, on la pastora temptava la seva adolescència i ell fugia del pecat però sentia que el cos pudent i impur de la Fineta s’interposava. Una nit treu la Fineta del taüt improvisat i la porta a un pilot de runa -al campanar-, on rep la força del vent de ponent, quan just truquen a la porta el sacerdot, els escolanets i els acompanyants. En Josafat amaga millor el cadàver, a tots els racons de l'església fins que una nit tracta d’enterrar-la. Sent el desig de cremar-la i, quan es queda sense llum i comença a ploure, torna al campanar, des d’on llança finalment a la Fineta en un acte de purificació. Amagat entre ortigues, deforme i caragolat, resta el nu cadàver de la Fineta -purificat per l’aigua d’una gàrgola-. L’endemà, el poble truca el cordill de l’església però en Josafat no contesta ni dona senyal de vida. Així, obren la porta de l’església i escolten un flabiol que sona a la penombra santa. Això simbolitza l’embogiment final del campaner.
Preguntes
- Què somnia en Josafat? Que la Fineta, estesa al seu costat, li esgarrapa amb les seves verinoses ungles, li fa un forat al pit. Tot seguit, exprim el seu cor i li xucla la sang fins a dessagnar-lo. A continuació, tots dos tornen a la vida i ella, inflada com una bomba de gas, vola molt lluny mentre que ell, alegre i lliure de noses, toca el flabiol a ritme pastoril.
- Quan ho somnia? La nit que surt a enterrar el cadàver de la Fineta, quan es pren un descans de trenta minuts cansat de tant d’esforç.
- Com es desfà del cadàver? El tira des del campanar de l’església una nit de pluja i, finalment, la pluja purifica el cos nu de la bagassa estès entre les males herbes i les ortigues.
- Com participa la natura en el seu crim? L’intent de desfer-se del cadàver és com un retorn als quatre elements fonamentals de la natura: l’aire -amb la ponentada-, la terra -quan tracta d’enterrar-la-, el foc -quan tracta de cremar-la- i l’aigua -amb la pluja-.
Preguntes generals
- Explica el final de la novel·la: Ell, davant la sorpresa dels escolanets i els clergues, fa sonar el flabiol de forma infantil i maldestre sense cap por o vergonya. El flabiol, que simbolitza el benestar i la tranquil·litat adolescent, allunyat de la ciutat i de l’església, és l’únic camí per tornar al seu poble i paisatge enyorat i, d’aquesta manera, alliberar-se de la càrrega dels seus pecats. Finalment el flabiol l’atorga la llibertat que el fanatisme i la religió no li han permès assolir i es torna boig, convertint-se així en una simple melodia faltada de raó.
- Què simbolitza l’església? L’església i el Josafat es confonen entre si. El temple, la religió en pedra, és la cuirassa d’en Josafat. La seva feblesa es refugia en aquest temple inexpugnable.
- Què simbolitza el flabiol? El flabiol simbolitza, d’alguna manera, la felicitat i la tranquil·litat de la seva vida passada. Quan en Josafat és a soles a la seva cambra, quan estranya el seu poble i els prats on la Pepona li mostrava les seves blanques carns, toca el flabiol com si, d’aquesta manera, tornés a la seva adolescència lliure de pecat.
- Quin és el tema principal de la novel·la? La lluita entre el bé i el mal. La relació entre el campaner i la Fineta era una relació maligna basada en el sexe i el dolor que cadascú sentia a la seva manera: mentre ella disfrutava del dolor que produïen les ferides dels seus encontres amorosos, ell sofria perquè no havia complert l’ordre d'abstinència que ell s’havia imposat i havia decebut al Déu.
- Quin personatge encarna les forces del mal? Per què? Ell representa el bé i ella representa el mal perquè ella l’introdueix en la luxúria, el fa pecar i li fa fer coses en contra de la seva voluntat.
- Quines contraposicions trobem a la novel·la? El passat i el present, el poble i la ciutat, el bé i el mal, l’ira i la luxúria…
Comentarios
Publicar un comentario