¡Hola! Me llamo Althea, tengo dieciséis años y este es mi pequeño rincón de lectura. Aquí subo resúmenes y reseñas sobre libros, cómics, mangas, series, películas... ¡Espero que os guste!
CONTACTO
Si eres una editorial, un autor o simplemente quieres contactar conmigo:
Josafat Josafat és una novel·la escrita per Prudenci Bertrana l'any 1906 en plena època del modernisme català. Va ser presentada al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa, on no va ser premiada per motius morals, atesa la cruesa i el caràcter que podia ser considerat "sacríleg" de l'obra. Capítol I Resum El narrador descriu el campanar de l’església de Santa Maria, on esdevé en la seva totalitat l’acció de la novel·la. Més endavant, ens presenta en Josafat i ens explica com va esdevenir-ne campaner. Preguntes Com és l’església de Santa Maria? És una massa enorme, sense esveltesa i edificada a la part més alta de la ciutat. D’interior gòtic, fatxada barroca i aspecte trist i desolat. Com és la capella baptismal? Tenebrosa, plena de relleus primorosos i elegants. En l’angle de la capella hi ha una porta que van obrir a cops quan, un cop edificat el campanar, hi hagué necessitat de comunicació amb l’exterior. A l’obrir aquesta porta, s’entra al fre...
Resum breu El cavaller Tirant lo Blanc conquesta l'Imperi de Constantinoble alhora que conquesta el cor 💖 i el cos de la princesa 👑 Carmesina, filla de l'emperador. Altres dades tècniques: Reseña: Tirant lo Blanc Resum per capítols Tirant arriba a Constantinoble i s'enamora 💕 de Carmesina Capítol 117: Com va arribar Tirant a Constantinoble i què li va dir 👅 l'emperador Tirant arriba a Constantinoble, on l’Emperador li presenta a l’emperadriu, de dol i tancada en una cambra arran la mort dels seu fill a mans dels turcs. Tirant en veure-la trista per la m ort del seu fill, i perquè té por de caure presonera dels turcs, tracta de consolar-la; l’hi aconsella deixar d’estar trista i abandonar el seu dol per la mort del seu fill en el combat. Capítol 118: Com Tirant va ser ferit al cor per una fletxa 💘 que va tirar-li la deesa Venus perquè mirava la filla de l'emperador Mentre l’emperador diu unes paraules a Tirant, ell està observant a Ca...
Romance 💗 del Duero de Gerardo Diego Río Duero, río Duero, nadie a acompañarte baja, nadie se detiene a oír tu eterna estrofa de agua. Indiferente o cobarde la ciudad vuelve la espalda. No quiere ver en tu espejo su muralla desdentada. Tú, viejo Duero, sonríes entre tus barbas de plata, moliendo con tus romances las cosechas mal logradas. Y entre los santos de piedra y los álamos de magia pasas llevando en tus ondas palabras de amor, palabras. Quién pudiera como tú, a la vez quieto y en marcha, cantar siempre el mismo verso pero con distinta agua. Río Duero, río Duero, nadie a estar contigo baja, ya nadie quiere atender tu eterna estrofa olvidada, sino los enamorados que preguntan por sus almas y siembran en tus espumas palabras de amor, palabras. Resumen por estrofas: Primera estrofa: El poeta utiliza un apóstrofe para captar la atención del lector y del propio Duero (personaje principal del...
Comentarios
Publicar un comentario