¡Hola! Me llamo Althea, tengo dieciséis años y este es mi pequeño rincón de lectura. Aquí subo resúmenes y reseñas sobre libros, cómics, mangas, series, películas... ¡Espero que os guste!
CONTACTO
Si eres una editorial, un autor o simplemente quieres contactar conmigo:
Resum breu El cavaller Tirant lo Blanc conquesta l'Imperi de Constantinoble alhora que conquesta el cor 💖 i el cos de la princesa 👑 Carmesina, filla de l'emperador. Altres dades tècniques: Reseña: Tirant lo Blanc Resum per capítols Tirant arriba a Constantinoble i s'enamora 💕 de Carmesina Capítol 117: Com va arribar Tirant a Constantinoble i què li va dir 👅 l'emperador Tirant arriba a Constantinoble, on l’Emperador li presenta a l’emperadriu, de dol i tancada en una cambra arran la mort dels seu fill a mans dels turcs. Tirant en veure-la trista per la m ort del seu fill, i perquè té por de caure presonera dels turcs, tracta de consolar-la; l’hi aconsella deixar d’estar trista i abandonar el seu dol per la mort del seu fill en el combat. Capítol 118: Com Tirant va ser ferit al cor per una fletxa 💘 que va tirar-li la deesa Venus perquè mirava la filla de l'emperador Mentre l’emperador diu unes paraules a Tirant, ell està observant a Ca...
Josafat Josafat és una novel·la escrita per Prudenci Bertrana l'any 1906 en plena època del modernisme català. Va ser presentada al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa, on no va ser premiada per motius morals, atesa la cruesa i el caràcter que podia ser considerat "sacríleg" de l'obra. Capítol I Resum El narrador descriu el campanar de l’església de Santa Maria, on esdevé en la seva totalitat l’acció de la novel·la. Més endavant, ens presenta en Josafat i ens explica com va esdevenir-ne campaner. Preguntes Com és l’església de Santa Maria? És una massa enorme, sense esveltesa i edificada a la part més alta de la ciutat. D’interior gòtic, fatxada barroca i aspecte trist i desolat. Com és la capella baptismal? Tenebrosa, plena de relleus primorosos i elegants. En l’angle de la capella hi ha una porta que van obrir a cops quan, un cop edificat el campanar, hi hagué necessitat de comunicació amb l’exterior. A l’obrir aquesta porta, s’entra al fre...
Donde habite el olvido 👤 de Luis Cernuda Donde habite el olvido, En los vastos jardines sin aurora; Donde yo sólo sea Memoria de una piedra sepultada entre ortigas Sobre la cual el viento escapa a sus insomnios. Donde mi nombre deje Al cuerpo que designa en brazos de los siglos, Donde el deseo no exista. En esa gran región donde el amor, ángel terrible, No esconda como acero En mi pecho su ala, Sonriendo lleno de gracia aérea mientras crece el tormento. Allí donde termine este afán que exige un dueño a imagen suya, Sometiendo a otra vida su vida, Sin más horizonte que otros ojos frente a frente. Donde penas y dichas no sean más que nombres, Cielo y tierra nativos en torno de un recuerdo; Donde al fin quede libre sin saberlo yo mismo, Disuelto en niebla, ausencia, Ausencia leve como carne de niño. Allá, allá lejos; Donde habite el olvid...
Comentarios
Publicar un comentario