Preguntes i respostes: CORRANDES d'EXILI

Corrandes d’exili 🏃 de Pere Quart (Joan Oliver)

Una nit de lluna plena // 7a

tramuntàrem la carena, // 7a

lentament, sense dir re… // 7b

Si la lluna feia ple // 7b

també el féu la nostra plena. // 7a

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Dèu

que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

• Mètrica i estructura: La corranda és una forma de cançó popular breu. Aquest poema alterna vuit estrofes de cinc i quatre versos heptasíl·labs amb rima consonant regular (7a/7a/7b/7b/7a).
• Figures retòriques:
• Comparació: vers 8 ‘com una Mare de Déu’.
• Personificació: vers 10 ‘Perquè ens perdoni la guerra’.
• Asíndeton: vers 11 ‘que l’ensagna, que l’esguerra’.
• Metàfora: vers 12 ‘abans de passar la ratlla (morir)’.
• Numeració: vers 25-27 ‘tres tu turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra’.
• Resum: Cada corranda descriu el dur camí cap a l’exili que va haver d’emprendre el poeta, com tants d’altres, en el 39 amb la Guerra Civil Espanyola. És un poema de circumstàncies on Joan Oliver evoca els sentiments de la guerra, l’exili, la terra perduda i la fe en una pàtria lliure i completa.
• Resum per estrofes:
• 1a: Moment de la partida i intensitat de la pena.
• 2a: Suport de la estimada a l’hora de marxar.
• 3a: Pacte amb la terra que abandona i demostració del seu amor per Catalunya.
• 4a: Esquinçament vital per la seva partida.
• 5a: Enyorança com a eina de supervivència.
• 6a: Evocació de les arrels personals més abandonades i menció a la seva terra, el Vallés.
• 7a: Metàfora ideal del locus amoenus (lloc idealitzat) per ser lliure i feliç.
• 8a: Referència a la guerra perduda i, malgrat la derrota, fe en una pàtria lliure i completa.