Preguntes i respostes: ELEGIES de la REPRESA

Elegies de la represa 💗 de Rosa Leveroni

No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si no trobo raons. Però podria

dir-te del rossinyol la meravella

i el batec de la sang, ni la segura

dolcesa de l'arrel dins de la terra,

ni aquest plorar suau de les estrelles?

És que sabries, cert, l'ardent misteri

d'unes ales signant l'atzur en calma.

o el fluir de la font, o de la branca

aquest respir beat quan l'aire passa?...

No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si et tenia dins meu i ni sabria

ja veure't com a tu, perquè respires

dintre del meu respir, si dels meus somnis

ets l'únic somni viu que no podria

arrabassar la Mort...

• Mètrica i estructura: El poema és format per una sèrie (una sola estrofa) de setze versos decasíl·labs (a excepció de l’últim, que és hexasíl·lab) sense cap rima regular.
• Figures retòriques:
• Interrogació retòrica: vers 2-10.
• Personificació: vers 6 ‘aquest plorar suau d’estrelles’ i vers 8 ‘unes ales signant’.
• Polisíndeton: vers 4-9.
• Anàfora: vers 1-11 ‘No em preguntis, amor, per què t’estimo’.
• Resum: Aquest poema tracta sobre l’amor no correspós i com l’autora, no troba paraules per justificar el seu amor incondicional. Per això, Leveroni fa una interrogació retòrica i compara els seus sentiments amb la unió emocional i sense sentit dels elements naturals, fenòmens que ella considera purs i intenssísims. Finalment afirma que tots dos s’han fusionat en un sol i que ara, ni la Mort els pot separar.