Preguntes i respostes: DESOLACIÓ

Desolació ☔ de Joan Alcover

Jo só l’esqueix d’un arbre, // esponerós ahir, // 6+6A

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; // 6+6B

mes branques una a una va rompre la tempesta, // 6+6B

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí. // 6+6A

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

Mètrica i estructura: El poema presenta estructura de sonet, amb quatre estrofes, les dues primeres de quatre versos (quartets) i les dues últimes de tres versos (tercets). El poema té versos alexandrins (dotze síl·labes) amb cesura i rima consonant creuada (6+6A/6+6B/6+6B/6+6A).
Figures retòriques:

Resum: Literlament el poema tracta sobre un meravellós i esplèndid arbre que, degut a un llamp, es cremen moltes de les seves fulles i branques, està desconsolat, amargat, cau en depressió i només vol morir. Però, tot i això, com ell encara creu en la voluntat divina, guarda una mica d’esperança. És a dir, encara que una part seva ha mort, encara li queda saba (en el fons està viu) i no està al bord del suïcidi. Aquesta història, en realitat és una metàfora sobre la vida del autor. Joan Alcover (caracteritzat en arbre) va perdre els seus fills i la seva esposa en un accident (els quals simbolitzen les fulles i les branques de l’arbre), i es sent exactament com l’arbre: mig mort en vida però amb esperança de continuar. En resum, és un poema basat en la tragèdia d’haver d’enterrar els seus éssers estimats.
Resum per estrofes:

1a: Ell era orgullós, magnífic i esplèndid arbre que agradava a tothom i que, durant l’estiu feia ombra als segadors. Però un dia, cau un llamp que trenca les seves branques i el deixa mig ferit.
2a: Als segadors, que no mostren compassió per l’arbre, no els importa la seva pèrdua i cremen les seves branques.
3a: Tot i que està trist i deprimit, encara té una mica de saba, és a dir, encara guarda esperança i no vol morir del tot.
4a: Finalment accepta la pèrdua d’una part del seu ésser (els seus fills i la seva esposa), guarda una mica d’esperança a la vida i decideix viure perquè ningú oblidi la seva pèrdua.

Crecer entre textos