Preguntes i respostes: Lo PI de FORMENTOR

Lo pi de Formentor 🌲 de Miquel Costa i Llobera

Mon cor estima un arbre! // Més vell que l'olivera, // 12A 

més poderós que el roure, // més verd que el taronger, // 12B 

conserva de ses fulles // l'eterna primavera, // 12A 

i lluita amb les ventades // que atupen la ribera, // 12A 

com un gegant guerrer. // 6b

No guaita per ses fulles la flor enamorada; 

no va la fontanella ses ombres a besar; 

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada 

i li donà per terra l'esquerpa serralada, 

per font la immensa mar. 

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, 

no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; 

el crit sublim escolta de l'àguila marina 

o del voltor qui puja sent l'ala gegantina 

remoure son fullam. 

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel; 

té pluges i rosades i vents i llum ardenta, 

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta 

de les amors del cel. 

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; 

domina les muntanyes i aguaita l'infinit; 

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge 

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge 

per glòria i per delit. 

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades 

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, 

llavors ell riu i canta més fort que les onades 

i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades 

sa caballera real. 

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, 

com a penyora santa duré jo el teu record. 

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura 

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... 

Oh vida! oh noble sort! 

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada 

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. 

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, 

i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada 

com l'au dels temporals. 

• Mètrica i estructura: El poema consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins amb cesura i un cinquè hexasíl·lab amb una rima consonant que segueix l’estema: 12A/12B/12A/12A/6b (de versos blancs).
• Figures retòriques:
• Personificació o prosopopeia a què sotmet el pi: vers 23 ‘mes besa son ramatge’ i  vers 28 ‘llavors ell riu i canta’.
• Ús hiperbòlic del llenguatge i de les imatges: vers 22 ‘domina les muntanyes i aguaita l’infinit’.
• Resum: S’inspira en el pins de la península de Formentor (Mallorca). El poeta parla d’un pi fort, que aguanta totes les ventades i totes les onades que el volen arrencar, que esdevé una representació de Déu; un vincle entre la terra i el cel. En el poema, es produeix una compenetració progressiva que converteix la figura presència de l’arbre en un ideal cap a la perfecció i es dibuixa una mena d'ascensió des del pla terrenal fins al cel, on acompanyem tant l’arbre com el poeta cap a la descoberta de la perfecció i de la bellesa.
• Resum per estrofes:
• 1a: Declara el ser amor i admiració per un arbre tan singular.
• 2a-3a: Canta totes les virtuts/qualitats que li atribueix en relació amb tot allò que és terrenal.
• 4a: Apunta que tanta perfecció i fortalesa no poden ser humanes sinó divines, és a dir, que provenen de la Divinitat.
• 5a-6a: Equipara al pi amb el geni creador que tot ho domina (Déu).
• 7a-8a: El pi de Formentor es converteix en un confident i un exemple a seguir per part del poeta, doncs aquest l’estima, l’enveja i l’admira fins al punt que tracta d’imitar la puresa de la seva ànima.