Preguntes i respostes: VORA la MAR

Vora la mar 🌊 de Jacint Verdaguer

Al cim d’un promontori que domina // 10A

les ones de la mar, // 6b 

quan l’astre rei cap a ponent declina, //10A 

me’n pujo a meditar. // 6b

Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res; 

contemplo el mar i el cel, i llur grandesa 

m’aixafa com un pes. 

Eixes ones, mirall de les estrelles, 

me guarden tants records, 

que em plau reveure tot sovint en elles 

mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes 

que m’ha aterrat lo vent, 

amb ses torres i cúpules altives 

de vori, d’or i argent:

poemes, ai!, que foren una estona 

joguina d’infantons, 

petxines que un instant surten de l’ona 

per retornar al fons;

vaixells que amb veles i aparell s’ensorren 

en un matí de maig, 

illetes d’or que naixen i s’esborren 

del sol al primer raig;

idees que m’acurcen l’existència 

duent-se’n ma escalfor, 

com rufagada que se’n du amb l’essència 

l’emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen 

les ones que se’n van; 

si no tinc res, les ones que ara vénen, 

dieu-me, què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia 

tinc de rodar al fons; 

per què, per què, enganyosa poesia, 

m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena? 

Platja del mar dels cels, 

quan serà que en ta pàgina serena 

los escriuré amb estels?

    Caldetes, 10 de gener 1883.

• Mètrica i estructura: Deu estrofes de quatre versos (quartet) decasíl·labs combinats amb versos hexasíl·labs, on alterna rima femenina (1r i 3r vers) amb rima masculina (2n i 4t vers). Rima creuada consonant (10A/6b/10A/6b).
• Figures retòriques: 
• Hipèrbaton: vers 3 ‘quan l’astre rei cap a ponent declina’.
• Metàfora: vers 5 ‘Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa (el sol)’.
• Anàfora: vers 6-7 ‘contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel’.
• Pregunta retòrica: vers 31-32, vers 35-36, vers 37 ‘Per què escriure més versos en l’arena?’ i vers 39-40.
• Resum: Poema dedicat a Caldes d’Estrac (el cim del promontori podria ser el turó de Can Muntanyà), que conté resumidament tot el món poètic de Verdaguer: el triomf, la plenitud i la crisi de finals de la seva vida. L’autor es confronta amb la seva pròpia obra i es pregunta qui és, qué és la poesia i quin és el sentit de tot si s’aspira a assolir la plenitud de l’eternitat al costat de Déu. En poques paraules, l’autor contempla el paisatge per entendre’s a un mateix (evoca el passat i la incertesa del futur), tracta la persecució d’un món ideal, la rapidesa del temps, l’anhel d’immortalitat, l’engany de la creativitat poètica....
• Estructura:
• 1-3 estrofa: Descripció del paisatge i del present. L’autor reflexiona i evoca records a partir de la contemplació de la bellesa del paisatge natural que l’envolta.
• 4-7 estrofa: Parla del passat, de la insatisfacció dels somnis no complerts i de seva poesia idealitzada, la qual queda contrastada amb la seva pròpia obra creativa i el frustra. 
• 8-10 estrofa: Parla de la fugacitat del temps i de com s’apropa el final de la seva vida (la seva mort). Demana respostes i es pregunta si la seva activitat poètica ha estat un engany.