Preguntes i respostes: ODA a ESPANYA

Oda a Espanya 💔 de Joan Maragall

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill // 4+4A

que et parla en llengua — no castellana: // 4+4B

parlo en la llengua — que m’ha donat // 4+4C

la terra aspra; // 4B

en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; // 4+4C

en l’altra, massa. // 4B

T’han parlat massa — dels saguntins

i dels qui per la pàtria moren;

les teves glòries — i els teus records,

records i glòries — només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes — vida és la sang,

vida pels d’ara — i pels que vindran;

vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies — a mort els fills,

te satisfeies — d’honres mortals

i eren tes festes — els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens

dels fills que duies — a que morissin:

somrients marxaven — cap a l’atzar;

i tu cantaves — vora del mar

com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:

tot ho perderes, — no tens ningú.

Espanya, Espanya, — retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;

que el plor et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

• Mètrica i estructura: El poema s’estructura en vuit estrofes de sis versos de metre divers: quatre octasíl·labs amb cesura (els tres primers i el cinquè) i dos tetrasíl·labs (el quart i el sisè) sense una rima regular, on només alguns versos de manera lliure coincideixen amb la mateixa rima.
• Figures retòriques:
• Personificació d’Espanya: ‘Escolta, Espanya’ i ‘Adéu, Espanya’.
• Antítesi: 'pocs t’han parlat; en l’altra, massa'. 
• Metàfora: 'Dins de les venes — vida és la sang'. 
• Comparació: 'vora del mar com una folla'. 
• Interrogació retòrica: 'On son els vaixells?', 'On son els fills?', 'Per què vessar la sang inútil?', 'No sents la meva veu atronadora?', 'On ets, Espanya?'. 
• Anàfora i apòstrofe: 'Espanya, Espanya' i 'Salva’t, oh salva’t'.
• Resum: Aquest poema és fruit del posicionament de Maragall davant la crisi d’Espanya a la guerra amb els EUA del 98. L’autor es solidaritza amb tots aquells que tenen fills a la guerra i vehicula, amb referències a la llengua, el seu sentiment diferenciador (tot i que no es cita directament).
• Resum per estrofes:
• 1a: Crida a Espanya, com si volgués parlar cara a cara i es queixa de que no es valori la llengua catalana.
• 2a: Introdueix el tema del poema: l’orgull espanyol i la guerra. A més a més, contrasta l’ideal de morir per la pàtria i crear una imatge gloriosa amb les derrotes i els cadàvers dels morts.
• 3a: Pregunta retòricament perquè ha permès Espanya que morin inútilment els seus ciutadans i expressa la seva incomprensió.
• 4a: Critica de manera dramàtica a Espanya i diu que, a causa dels morts per la guerra, els funerals eren les úniques festes que es celebraven a Espanya.
• 5a: Reflexiona sobre la mort inútil dels soldats que morien per la pàtria.
• 6a-7a: Crida a la modernització de l’Estat i a la independència catalana.