Preguntes i respostes: TOT l'enyor de DEMÀ

Tot l’enyor de demà 🌠 de Joan Salvat-Papasseit

Ara que estic al llit 

malalt, 

estic força content. 

Demà m’aixecaré potser, 

i heus aquí el que m’espera: 

Unes places lluentes de claror, 

i unes tanques amb flors 

sota el sol, 

sota la lluna al vespre; 

i la noia que porta la llet 

que té un capet lleuger 

i duu un davantalet 

amb unes vores fetes de puntes de coixí, 

i una rialla fresca. 

I encara aquell vailet que cridarà el diari, 

i qui puja als tramvies 

i els baixa 

tot corrent. 

I el carter 

que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa 

perquè no sé el secret 

de les altres que porta. 

I també l’aeroplà 

que em fa aixecar el cap 

el mateix que em cridés una veu d’un terrat. 

I les dones del barri 

matineres 

qui travesseen de pressa en direcció al mercat 

amb sengles cistells grocs, 

i retornen 

que sobreïxen les cols, 

i a vegades la carn, 

i d’un altre cireres vermelles. 

I després l’adroguer, 

que treu la torradora del cafè 

i comença a rodar la maneta, 

i qui crida les noies 

i els hi diu: -Ja ho té tot? 

I les noies somriuen 

amb un somriure clar, 

que és el baume que surt de l’esfera que ell volta. 

I tota la quitxalla del veïnat 

qui mourà tanta fressa perquè serà dijous 

i no anirà a l’escola. 

I els cavalls assenyats 

i els carreters dormits 

sota la vela en punxa 

quje dansa en el seguit de les roderes. 

I el vi que de tants dies no he begut. 

I el pa, 

posat a taula. 

I l’escudella rossa, 

fumejant. 

I vosaltres amics, 

perquè em vindreu a veure 

i ens mirarem feliços. 

Tot això bé m’espera 

si m’aixeco 

demà. 

Si no em puc aixecar 

mai més, 

heus aquí el que m’espera: 

Vosaltres restareu, 

per veure el bo que és tot: 

i la Vida 

i la Mort. 

• Mètrica i estructura: El poema es caracteritza per l’ús de versos trencats, sense signes de puntuació, que conviden a trencar la lectura dels versos alhora que remarquen en el discurs la imatge del poeta. Trobem alguns versos 10 (decasíl·labs) i 12 (alexandrins) síl·labes.
• Figures retòriques:
• Metàfora
• Polisíndeton
• Paral·lelsime
• Al·literació
• Resum: L’autor fon el seu alliberament artístic, més íntim i personal, amb la malaltia (tuberculosi) el mata lentament. Salvat-Papasseit degrana de manera optimista totes les realitats viscudes i sentides, que podrà retrobar si aconsegueix recuperar-se de la seva malaltia, de manera que transmet les seves ganes de viure i la seva esperança a recuperar-se. El poeta creu que la Mort no és dolenta que la vida és eterna. En poques paraules, el poeta presenta una visió optimista de la malaltia i de la vida i la mort, al evocar records de la seva vida quotidiana dels que es veu privat per la seva condició.