Crecer entre textos

Vinyes verdes 🍇 vora el mar de Josep M. de Sagarra Vinyes verdes vora el mar, // 7a ara que el vent no remuga, // 7b us feu més verdes i encar // 7a teniu la fulla poruga, // 7b vinyes verdes vora el mar. // 7a Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta

Tot l’enyor de demà 🌠 de Joan Salvat-Papasseit Ara que estic al llit  malalt,  estic força content.  Demà m’aixecaré potser,  i heus aquí el que m’espera:  Unes places lluentes de claror,  i unes tanques amb flors  sota el sol,  sota la lluna al vespre;  i la noia que porta la llet  que té un capet lleuger  i duu un davantalet  amb unes vores fetes de puntes de coixí,  i una rialla fresca.  I encara aquell vailet que cridarà el diari,  i qui puja als tramvies  i els baixa  tot corrent.  I el carter  que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa  perquè no sé el secret  de les altres que porta.  I també l’aeroplà  que em fa aixecar el cap  el mateix que em cridés una veu d’un terrat.  I les dones del barri  matineres  qui travesseen de pressa en direcció al mercat  amb sengles cistells grocs,  i retornen  que sobreïxen les cols,  i a vegades la carn,  i d’un altre cireres vermelles.  I després l’adrogu

Oda a Espanya 💔 de Joan Maragall Escolta, Espanya, — la veu d’un fill // 4+4A que et parla en llengua — no castellana: // 4+4B parlo en la llengua — que m’ha donat // 4+4C la terra aspra; // 4B en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; // 4+4C en l’altra, massa. // 4B T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta. Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla.

Lo pi de Formentor 🌲 de Miquel Costa i Llobera Mon cor estima un arbre! // Més vell que l'olivera, // 12A  més poderós que el roure, // més verd que el taronger, // 12B  conserva de ses fulles // l'eterna primavera, // 12A  i lluita amb les ventades // que atupen la ribera, // 12A  com un gegant guerrer. // 6b No guaita per ses fulles la flor enamorada;  no va la fontanella ses ombres a besar;  mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada  i li donà per terra l'esquerpa serralada,  per font la immensa mar.  Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,  no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;  el crit sublim escolta de l'àguila marina  o del voltor qui puja sent l'ala gegantina  remoure son fullam.  Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel;  té pluges i rosades i vents i llum ardenta,  i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta  de les amors

Vora la mar 🌊 de Jacint Verdaguer Al cim d’un promontori que domina // 10A les ones de la mar, // 6b  quan l’astre rei cap a ponent declina, //10A  me’n pujo a meditar. // 6b Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res;  contemplo el mar i el cel, i llur grandesa  m’aixafa com un pes.  Eixes ones, mirall de les estrelles,  me guarden tants records,  que em plau reveure tot sovint en elles  mos somnis que són morts. Aixequí tants castells en eixes ribes  que m’ha aterrat lo vent,  amb ses torres i cúpules altives  de vori, d’or i argent: poemes, ai!, que foren una estona  joguina d’infantons,  petxines que un instant surten de l’ona  per retornar al fons; vaixells que amb veles i aparell s’ensorren  en un matí de maig,  illetes d’or que naixen i s’esborren  del sol al primer raig; idees que m’acurcen l’existència  duent-se’n ma escalfor,  com rufagada que se’n du amb l’essència  l’emmusteïda flor.

Cançoneta lleu i plana 🎶 de Guillem de Berguedà I Cançoneta lleu i plana,                   // 7a lleugereta, sense ufana, // 7a faré sobre Mon Marquès, // 7b traïdor de Mataplana,                     // 7a tan farcit d’engany i obès.              // 7b Ah, Marquès, Marquès, Marquès,  // 7b tan d’engany farcit i obès!              // 7b II Benhagen, Marquès, les pedres de Melgur, prop de Someiras, on perdéreu de dents, tres; no en sofriren les primeres i no s'hi coneix pas res. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan d'engany farcit i obès! III El braç no us val una figa, sembla un cabiró de biga i el porteu molt mal estès; caldrien fregues d'ortiga que el nervi us deixessin tes. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, tan d'engany farcit i obès! IV Marquès, qui de vós es fia no té amor ni companyia; ull viu, si vol sortir il·lès: que vagi amb vós a ple dia, de nit no li és permès.

TÍTULO: Los niños tontos AUTORA: Ana María Matute EDITORIAL: Cátedra PÁGINAS: 104 --- SINOPSIS:   Los niños 👦 tontos​ es una colección de veintiún desgarradores cuentos escritos 📝 por Ana María Matute. Podéis ver un resumen de todos los cuentos en 'Preguntas y respuestas: Los NIÑOS TONTOS'. --- RESEÑA: Este es uno de los pocos libros 📚 de lectura obligatorios que más me ha gustado 💗. Los cuentos, aunque breves, están narrados magníficamente y, aunque relaten historias pesarosas 💦 y desgarradoras, de niños y padres crueles 💔, de vidas tristes e injustas, presentan un estilo y un trasfondo simplemente increíble ✨.  Creo que esta colección de relatos 📚 es una excelente opción para todas aquellas personas 👥 a las que les encante elucubrar y reflexionar acerca de todo lo que las rodea 🌍 pero que, quizás, no tengan mucho tiempo ⌚ para leer o simplemente no les apetezcan las historias largas. --- VALORACIÓN: 🌟🌟🌟🌟

La niña 👧 fea Una niña sufre acoso escolar por tener los ojos y la tez oscura. Las demás niñas no le daban la mano ni querían jugar con ella, así que la niña fea se comía su manzana, mirándolas desde la distancia en el solitario jardín de la escuela. Solo cuando la niña muere, el resto es capaz de ver su belleza. ¿Porqué la acosaban sus compañeros de escuela? Por tener los ojos y la tez oscura. ¿ Qué solía almorzar la niña? Una reluciente manzana. ¿ Dónde solía permanecer la niña? En las acacias del jardín, junto a las flores y la tierra caliente. Donde nadie le decía: 'Vete'. ¿ Cómo sabemos que la niña ha muerto? Por los signos de indicio: flores de espino en la cabeza, flores de papel rizado en la boca y cintas en las muñecas. ¿ Porqué tiene que morir la niña? Para que todos descubran su belleza. ¿ Porqué dice la voz narradora que 'era muy tarde'? Porque la niña ya había muerto. Su paraíso estaba en el mundo del subsuelo, junto las flores y la tierra